El Girona va donar motius la temporada passada com per ser un equip que podia lluitar molt més que per la permanència. Va lluitar fins al final per una de les plaçes per optar a la tan preuada primera divisió, però la lliga se'ls hi va fer massa llarga. De totes maneres, es va acabar amb una il·lusió que seria difícil no traslladar a la temporada actual. Una il·lusió que s'ha anat esvaïnt poc a poc amb el pas de les jornades.
En una temporada que podria haver servit per saber si l'equip estava preparat per aspirar a cotes més altes o conformar-se amb l'objectiu d'assolir la permanència, la segona opció ha agafat molta més força després de veure els mals resultats dels gironins en aquest inici. L'irregularitat ha estat el patró de ruta, i s'ha trobat massa a faltar a jugadors claus de la temporada passada com Despotovic o Peragón. Ara per ara, tocar de peus a terra sembla molt més fàcil que tocar el cel amb els peus.
De totes maneres, hi ha condicions per somiar. En primer lloc, Dorca i Nieto estan sent les grans revelacions i a mesura que agafin més confiança, l'equip sortirà beneficiat; Montilivi no ha dit la seva última paraula, per molt que els resultats a casa no siguin els millors, sempre quedarà l'afició blanc i vermella i, per últim, les ganes de triomf dels gironins. Aquella lluita fins al final que porten en el seu ADN. L'ADN dels campions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario