El Nàstic, en hores baixes

Ja no són aquells temps on el Nàstic ocupava les portades dels diaris punters del territori nacional. Ja no bufa aquell vent de llevant, en el qual semblava que la capital tarragonina podia sentir-se orgullosa de pertànyer a un equip que, tan humil, havia arribat tan amunt. Ja no s'omple el Nou Estadi com abans. Ara, des de fa un temps, les coses han canviat. Des que el Nàstic va baixar en aquella temporada il·lusionant a primera divisió, no ha tornat a ser el que era. Molts equips confien en l'efecte rebot de l'infern com a trampolí per tornar a la millor lliga del món, però no va ser el cas del Nàstic. Una mala gestió, primer, i mala sort després, ha fet que el conjunt grana hagi anat sobrevivint a la segona divisió de manera molt discreta, però sembla que aquest any la discreció requereix un esforç més elevat. La temporada no ha començat bé, i el que és pitjor, no hi ha símptomes que permetin pensar en una millora. Caldrà esperar. Però no molt, el temps no és infinit. I el temps, en el futbol d'avui dia, és or. No bronze.

EL MILLOR

Poc a poc Joan Carles Oliva va recuperant els jugadors lesionats que no han pogut ajudar l'equip en aquest inici de lliga. Quan el mister grana pugui disposar de tota la plantilla, el Nàstic té equip per sobreviure sense patiment a Segona.

EL PITJOR

El Nàstic ja fa massa anys que pateix per salvar la categoria. L'any passat, Oliva va mantenir l'equip a la Liga Adelante in extremis, però no sembla que hagi aconseguit canviar la dinàmica perdedora de l'equip enguany.