17 oct. 2011

Déjà vu

Una jornada més, la mateixa història de sempre. Només el Sabadell va aconseguir els tres punts en una altra mala jornada dels equips catalans a la divisió de plata. Empats a dos de Nàstic i Girona, derrota per la mínima del Barça B i victòria del Sabadell per un gol a zero. L’equip grana i el filial blaugrana segueixen en descens, els gironins es mantenen a només un punt dels llocs de descens i el Sabadell segueix a dalt, colze a colze amb els grans de la categoria, en un núvol d’on els aficionats arlequinats no voldrien baixar mai.
Passen les jornades i els resultats de Nàstic, Barça B i Girona no milloren. El Sabadell, mentrestant, viu en un món a part, és l’únic que dóna alegries aquells que seguim la trajectòria dels equips catalans de la Liga Adelante i és colíder, empatat a punts amb l’Hèrcules, un equip que la temporada anterior va guanyar al Camp Nou i visitava estadis com el Bernabéu o Mestalla, mentre que el Sabadell jugava a El Collao o al Narcís Sala.
Aquesta jornada a més, els tres resultats negatius tenen una característica comuna: un gol de l’equip rival en temps afegit després d’un llançament de falta.


Oliva agafa aire (Deportivo 2-2 Nàstic)
Si el divendres li pregunten a Joan Carles Oliva o a qualsevol aficionat del Nàstic si firma l’empat en la visita dels granes a Riazor, la resposta hagués estat clara: SÍ. Tot i això, tot i tractar-se d’un gran resultat en un dels desplaçaments més difícils de l’any, la manera com es va produir l’empat va deixar un sensació agredolça als aficionats granes. Quan semblava que la primera victòria de la temporada volava cap a Tarragona, un gol de cap d’Aythami en l’últim minut va fer tornar el Nàstic de cop a la terra.
Cop molt dur pel conjunt grana, que de la mà del golejador Powel va firmar un partit molt seriós a Riazor davant d’un Dépor que es va avançar en el marcador.


La història de sempre (Vila-real B 2-2 Girona)
Si el Girona defensés bé les jugades a pilota aturada, ara mateix estaríem parlant d’un equip que està lluitant per situar-se en la part alta de la taula. Si la setmana passada va ser l’Osca qui es va endur un punt de Montilivi gràcies a un remat de cap després d’una falta, dissabte el Vila-real va salvar la derrota en l’últim minut de descompte també en una jugada a pilota aturada. En ambdós partits, com en molts d’aquesta temporada, el Girona mereixia, per joc i ocasions, millor resultat del que va obtenir.
Contra el filial groc, els gironins es van saber imposar a l’expulsió de Tortolero a l’inici del segon temps i, conduits al contraatac per un rapidíssim Coro, van aconseguir posar-se per davant del marcador. Quan la victòria ja semblava al sarró, la història de sempre. Falta lateral i gol del defensa Lejeune. Gol del central, com el primer, que ja l’havia marcat l’altre central, Kiko Olivas, en un nou error de la defensa gironina.


La sort els hi és esquiva (Barça B 1-2 Guadalajara)
El Barça B no va fer una gran primera meitat, però no va ser inferior al seu rival, el Guadalajara però, se’n va anar amb un 0 a 1 als vestidors. A la segona part, i sobretot després de l’entrada de Espinosa i Deulofeu –en substitució d’uns Kiko Femenía i Rodri que cada vegada disposen de menys crèdit per tal de l’afició blaugrana–, el Barça va passar per sobre del Guadalajara com una piconadora. El filial blaugrana va tenir ocasions per endur-se el partit de golejada, però la sort sembla donar-li l’esquena a aquest equip. Després del gol de Sergi Roberto, el mateix jugador va tenir l’oportunitat de posar el seu equip per davant amb un penal. El reusenc va transformar el primer pel mig, de ‘panenka’ però l’àrbitre el va fer repetir perquè Armando havia entrat a l’àrea abans del llançament. En el segon intent, el porter li va endevinar la intenció. Des del penal fins al final, més ocasions blaugranes en un autèntic atac i gol. Però al 91’, gerra d’aigua freda. A pilota aturada, també, Javi Soria va fer el gol de la victòria. A Eusebio se li acaba el crèdit en cada ensopegada del seu equip, però el que està clar és que la mala sort que està patint aquest conjunt és d’estudi.

Sense patiment no hi ha paradís (Sabadell 1-0 Alcorcón)
Els arlequinats segueixen a la seva. No han guanyat encara cap partit per més d’un gol, ja no són aquell equip golejador del principi de temporada, però a cada jornada que passa, el Sabadell està deixant de ser l’equip revelació per convertir-se en una realitat. Segon 1 a 0 consecutiu, aquesta vegada davant l’Alcorcón. A més, l’equip va jugar tota la segona part amb un home menys, per expulsió del líder de la defensa arlequinada, Jesús Olmo. Però aquest equip està fet d’una altra pasta, no només té una proposta de futbol atractiu, sinó que també sap patir quan toca.

No hay comentarios:

Publicar un comentario