20 ene. 2012

El capità del vaixell no sempre és l'últim a marxar

"Jonny, ens ha arribat una oferta del Barça, però és per jugar al B, què hi dius?", li va preguntar el seu representant quan Soriano encara estava cedit a l'Albacete per l'Espanyol. Era el maig de 2009. Després de no acabar de cuallar mai com a 'perico' a Primera Divisió i passar per diversos clubs de Segona, Jonathan no s'ho va pensar. Va voler tornar als inicis, ajudar a un Barça B on hi havia Luis Enrique, per tal de pujar l'equip a la Lliga Adelante i per tornar a sentir-se futbolista. Va fer el dolorós pas d'anar d'un Primera a un Segona B, però aquest equip era el Barça. El seu Barça.

Sens dubte un fitxatge mediàtic pel filial blaugrana. Un jugador amb experiència que seria la peça clau per lligar a joves i guiar-los cap al triomf. Agafant els galons i adoptant una actitud humil, "Jonny" va ser un més a la plantilla. Va contagiar el seu caràcter i geni dins el camp per portar a l'equip a una fase de play-off d'ascens, per finalment pujar a Segona A. No se li queien els anells per fer tot el que li demanés el tècnic i mai va parlar més alt que ningú. Era un dels pilars del vestuari i a mesura que passaven els partits, ell mateix s'anava trobant com a futbolista. Tant és així que l'any passat va acabar com a màxim realitzador de la categoria de plata amb 32 gols. La seva societat amb Nolito va passar a la història com una de les més productives, no només a nivell golejador, de la lliga.

Soriano ha crescut al Barça B i ha fet crèixer l'equip a la vegada. La seva marxa al Salzburg no deixa indiferent a ningú, ja que ha estat el pal de paller del vestuari des de l'arribada, primer de 'Lucho', i després d'Eusebio. Desde catalansdeplata, molta sort 'Jonny'. Sigues feliç.

1 comentario: